Són

Secondo il Dizionario dell'Inglese Antico:

es;

són

m. A musical sound, music vocal or instrumental:--Nán neát nyste nǽnne andan tó óþrum for ðære mergþe ðæs sónes . . . Hé wæs oflyst ðæs seldcúþan sónes (the music of Orpheus' harp), Bt. 35, 6; Fox 168, 11, 23. Ða hearpan strengas se hearpere sníðe ungelíce tiéhþ and styreþ and mid ðý gedéþ ðæt hí náwuht ungelíce ðæm sóne ne singaþ ðe hé wilnaþ chordas tangendi artifex, ut non sibimetipsi dissimile canticum faciat, dissimiliter pulsat, Past. 23; Swt. 175, 8. Gif hit mycel geférǽden is sýn hý (the psalms) mid antefene gesungere, gif seó geférǽden lytel is, sýn hý forðrihte bútan sóne gesungene si major congregatio fuerit cum antiphonis, si vero minor in directum psallantur, R. Ben. 41, 9. In efnum sónum iu consonantibus, Mk. Skt. p, 1, 13. Sónas tó singanne on cyricean sonos cantandi in ecclesia, Bd. 4, 2; S. 565, 35. [Icel. sónn. From Latin.] son